Tenim por. Por a què? Por a sortir al carrer un dia a la nit? Por a passejar per casa quan està tot fosc? Por a dir quelcom? Por a expressar què és realment el que pensem? Aquesta por marxa quan ens hi afrontem, quan sortim de nit al carrer i no hi ha ningú i, per tant, no ens passa res; quan passegem pel passadís fosc camí del lavabo a mitja nit i no ens trobem aquell horrible monstre amb el que portem tenint malsons des de petits; quan expressem els nostres sentiments i no passa res dolent, simplement ens traiem un pes de sobre, sense perjudicar-nos. És llavors quan ens n’adonem, si afrontem les nostres pors no tornaran a aparèixer, o si menys no, no d’una manera tan forta com abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada