Reflexions....

Miro al cel i penso que en un d'aquests punts de llum hi ha algú que, com jo, s'ha estirat a terra, mirant el cel i les estrelles, oblidant-se del món que l'envolta. Aquest món ple d'injustícia i complicitat. Un món on la gent és discriminada pel simple fet de tenir la pell d'un color més fosc, per tenir unes ideologies diferents o simplement per haver nascut en un altre país, que al cap ia la fi tots som nascuts en el mateix lloc, però això no sembla importar gaire a l'hora d'insultar, maltractar o arribar a matar gent innocent. S'aïlla un món on la gent lluita per ser lliure i escapar d'un país governat per dictadors que només pensen en ells mateixos i no en els altres. Un món on s'aprofita qualsevol excusa per entrar en conflicte i atacar a gent que no s'ho mereix sense que els del seu voltant facin res per impedir-ho.
Creu que això no puc seguir així, que se li ha de fer alguna cosa, però també creu que és l'única que ho pensa.
També pensa que per què la vida ha de ser tan injusta, creu que les persones que menys s'ho mereixen són les que viuen millor i que les que pensen en els altres i intenten ajudar-sempre acaben perdent. No sap per què la vida ha de ser així de inesperada. Just quan creus que les coses et comencen a anar bé sempre hi ha alguna cosa que fa que te'n adonis, que no, que per molt que ho intentis sempre hi haurà algun motiu que farà que et sentis malament.
Digue'm, per què? Per què la vida ha de ser així? ¿Injusta, sorprenent, sense escrúpols i insolidària?
5-4-2010

Preguntes retòriques...

Per què has de fer sentir malament a una persona que no t'ha fet res? Per què no aprens a viure i a deixar viure als altres amb tranquilitat? quina satisfacció en treus de fer que una presona que és dèbil, indefensa, es senti pitjor encara? Por de quedar-te sola? Doncs ho sento, ja vas tard, sempre fas el mateix, i tots els que ara t'acompanyen i estan a l teu costat, a la que vegin realment com ets, marxaràn. Ells són com tu, necessiten el recolzamemt de la majoria per sentir-se bé, i al final et deixaan sola, com una mussola. Enveja, vas voler posar a tothom en contra seva, i t'ha sortit fatal, fes el favor d'aprendre dels teus errors, pensa que no hi tornara a caure, no. Al menys jo no penso deixar que ho fagi, et vas fer passar per un tipus de persona que no ets, i mira com heu acabat, no tens remei, ets una mentidera compulsiva, ets capaç de fer el que sigui per tal de destrossar-li la vida a algú, t'inventes coses que no són veritat i, un cop has aconseguit el que volies, destrossar-li temps de la seva vida, segueixes fent-li la vida impossible. Però no ho aconseguiras, no, encara que a tu et recolzi molta gent, et recordo que l'important no és la qunatitat sinó la qualitat, i per moltes obres de caritat que intenis fer no aconseguiras que t'acceptin. Ho sento molt, jo normalment sento molta compassió per la gent que està sola, però per tu no. Tot per intentar ser "popular", i per intentar que tothom parli de tu, del vostre problema. Ho has aconseguit però al revés, tothom s'ha adonat de que la dolenta de la història no és pas ella, sinó tu. Un consell, ja no pots tornar en darrera, però com més aviat comencis a refer la teva vida abans ho aconseguràs.