Sincerament, crec que cadascú té una idea diferent sobre aquest terme,
Quan descobreixes quins són els teus amics de veritat és com si descobrissis un món no, i veus que a part de la biològica, tens una altra família.
Quan descobreixes quins són els teus amics de veritat és com si descobrissis un món no, i veus que a part de la biològica, tens una altra família.
Hi ha moments de la vida en què creixes, vas coneixent la get que t'envolta, i comences a adonar-te'n que aquest no és pas el teu lloc. "Que hi ha de ser, que ja el trobaràs" penses, però a mesura que va passant el temps, cansada d'esperar, et dónes per vençuda, i et planteges que en aquest món no hi ha lloc per a tu, que és com si fossis d'un altre planeta.
Arriba un moment en el què coneixes persones noves, Només de veure-les ja te n'adones que no són com els altres, que tenen quelcom que et fa estar genial amb ells, i amb tu també. Persones amb les quals jo no seria qui sóc ara, amb les què sé que, tal i com elles poden comptar amb mi, jo també ho puc fer amb elles, per les coses bones i per les dolentes. Aquestes persones a les què dec tant, les considero les meves amigues, ja que, d'alguna manera o altra, han fet que sigui misteriosament feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada