Saps aquelles notícies que et senten com una gerra d'aigua freda? Doncs aquesta és així. T'omples d'esperances, penses, planeges, et fas il·lusions, amb un potser o un segurament. Tot per res, perquè això és el que passa, res. Sempre que una cosa et fa il·lusió ve algú i te la destrossa, destrossant així, la teva ànima. Per moments, per des, per mesos, per anys o, fins i tot, per a tota la vida. Fent que, segurament surtin llàgrimes dels teus ulls. Sense importar-li, perquè és feliç i creu que és una tonteria. Però no ho és, al menys per mi, me n'he preocupat i m'he fet il·lusions molt fàcilment. Les il·lusions són molt fàcils de fer, i també ràpides. Vulguis o no vulguis, d'il·lusions sempre n'hi han, i es fan molt de pressa, sense que te'n adonis. I quan les intentes parar ja és massa tard, ja estan fetes, i són quasi impossibles de desfer. Per això, quan ens adonem de que no es compliran ens enfadem. Amb nosaltres mateixos o amb algú, però ens decepcionem. I depenent de la nostra fortalesa i del grau d'importància d'aquesta il·lusió, pot ser que els nostres ulls vessin llàgrimes. Llàgrimes de dolor, d'impotència, d'indignació, de decepció, de ràbia, de que no podrà ser, de que allò que tu volies que passés, que t'havies imaginat, no es farà pas realitat.
