A vegades...

A vegades, m’agradaria ser un ocell. Per poder volar i ser lliure. Volar ben amunt, sense preocupacions, i arribar a un lloc del cel on només hi corri aire, res més, on no hi hagi ni felicitat ni tristesa, un lloc neutre on poder oblidar-me de tots els problemes. Un lloc des d’on pugui veure el món des d’un punt de vista diferent, i poder pensar realment si cal preocupar-se per tonteries o el que realment és necessari és recordar els moments bons. Aquells moments en els que he estat feliç. Recordant, també els mals moments, buscant-les-hi els punts positius, pensant en per què  m’ha servit passar-los, en  que he après i sobretot que he de fer perquè no es repeteixin mai més.