Lluny de tot, lluny de tu

Música de fons, però com si no hi fos, els pèls d’un pinzell que ballen sobre una fusta, el tacte d’aquest amb la pintura, la sensació de fer una simple pinzellada, mirar el quadre, i ja no hi ets, ja no existeix res més. El so de l’aigua al remoure el pinzell per netejar-lo fa que et miris tot el conjunt i trinis a centrar-te en una part concreta, lluny de tot, lluny de tu mateix, i així, anar fent, pinzellada a pinzellada, deixant que el temps passi, sense que res importi, només els colors, les llums i les ombres.