Imagina...

Imagina, imagina un lloc desconegut, llunya, molt llunya,  un indret on les nits son perfectes, pots estirar-te la platja, en aquella sorra fina, a la vora del mar contemplant el cel, les estrelles, aquell firmament, aquell quadre de fons negre amb puntets de llum, aquelles llums que potser volen dir vida o no.  Llums, puntets que unint-los poden formar dibuixos, paraules, formes, totalment diferents per a cadascú, i que et fan reflexionar mentre sents aquella preciosa melodia, música que fan les onades a l’arribar a la costa, mullant-te la punta dels dits, ballant amb els teus peus, i amb la sorra. Mentre el teu dit índex  de la ma dreta va dibuixant una forma estranya a la sorra seca, una forma sense sentit,  sense pensar, simplement, amb la ment en blanc, en un indret tranquil, idíl·lic, aparentment perfecte.