Reflexions....

Miro al cel i penso que en un d'aquests punts de llum hi ha algú que, com jo, s'ha estirat a terra, mirant el cel i les estrelles, oblidant-se del món que l'envolta. Aquest món ple d'injustícia i complicitat. Un món on la gent és discriminada pel simple fet de tenir la pell d'un color més fosc, per tenir unes ideologies diferents o simplement per haver nascut en un altre país, que al cap ia la fi tots som nascuts en el mateix lloc, però això no sembla importar gaire a l'hora d'insultar, maltractar o arribar a matar gent innocent. S'aïlla un món on la gent lluita per ser lliure i escapar d'un país governat per dictadors que només pensen en ells mateixos i no en els altres. Un món on s'aprofita qualsevol excusa per entrar en conflicte i atacar a gent que no s'ho mereix sense que els del seu voltant facin res per impedir-ho.
Creu que això no puc seguir així, que se li ha de fer alguna cosa, però també creu que és l'única que ho pensa.
També pensa que per què la vida ha de ser tan injusta, creu que les persones que menys s'ho mereixen són les que viuen millor i que les que pensen en els altres i intenten ajudar-sempre acaben perdent. No sap per què la vida ha de ser així de inesperada. Just quan creus que les coses et comencen a anar bé sempre hi ha alguna cosa que fa que te'n adonis, que no, que per molt que ho intentis sempre hi haurà algun motiu que farà que et sentis malament.
Digue'm, per què? Per què la vida ha de ser així? ¿Injusta, sorprenent, sense escrúpols i insolidària?
5-4-2010