Menjar-se el coco... Que irònic no? doncs sí, també se li en pot dir rallar-se, preocupar-se massa... però al cap i a la fi tots volen dir el mateix, no estar bé.
És pitjor si et sents sola.
Miro al meu voltant i només veig gent acompanyada, rient, cridant, parlant amigablement amb molta gent que saben que no els fallaran. Potser sí, que alguns no hi seran quan ho necessitin però saben segur, que d'altres si que hi seran. En canvi jo, no n'estic pas gaire segura, no, no n'estic gens de segura, sé que quan els necessiti no estaran per mi, I fa mal. Fa molt de mal perquè em sento diferent, soc com un bitxo raro als ulls de l'altre gent, com si vingués d'un altre planeta i sneto que aquest no és el mu lloc, "que l'he de trobar, segur que hi és", pensava abans. Ara, a mida que passa el temps, crec que no, que cada cop es fa més impossible trobar-lo i que tot això és molt estrany. Sento que no soc igual que els demés que la meva mentalitat és molt diferent a la seva, jo vull millorar, i crec que si la meva personalitat es torna com la seva empitjoraré, però també sé que siguent com soc no trobaré a ningú, que seguiré així, en un racó, sola, sense deixar de pensar en com podria estar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada